Casar-se a Manacor et costarà més: taxes sense justificació per a cerimònies sense cost.

Has pensat mai que, quan a l’administració li toca fer una mica més de feina—per petita que sigui—els preus s’enfilen miraculosament? Casar-se civilment a Manacor ara costa més que mai, però l’únic que realment canvia és per la butxaca dels futurs esposos. L’Ajuntament aprova pujades de tarifes sota la justificació de “millorar els serveis”, però la realitat pura i dura és una altra: dur a terme una cerimònia civil a les seves dependències pràcticament no li suposa cap despesa real. Els sous del personal ja estan coberts pels pressuposts municipals i la infraestructura ja hi és. On és justificada, doncs, aquesta pujada de preus?

Fins fa ben poc, casar-se a Manacor podia costar entre 89 i 129 euros, segons el lloc seleccionat: la sala de plens o oficines municipals sortien més barats, mentre que la Torre dels Enagistes o altres llocs emblemàtics s’enfilaven al tram superior. A d’altres municipis, com Inca o Marratxí, si ets resident pots dir el “sí, vull” sense que et costi ni un euro, i a Santa Eugènia paguen 10 euros simbòlics. Mentrestant, aquí sembla que la burocràcia serveix més per fer caixa que per facilitar la vida als ciutadans.

Queda clar que la feina recau en regidors o el batle, i que la cerimònia no implica un cost extra, ni per infraestructura ni per personal addicional. Això no impedeix, però, que l’Ajuntament vagi revisant a l’alça les tarifes, especialment quan augmenta el nombre de parelles que, davant les dificultats per casar-se a Palma, opten per altres municipis com Manacor. Més feina, més preu: una fórmula perfecta per equilibrar pressuposts sense millorar cap servei.

Curiosament, es parla de sobrecàrrega per l’augment de casaments de parelles de fora el municipi, però en comptes d’optar per una millor gestió del temps i dels recursos—que seria el lògic si de veritat es buscava oferir un servei públic digne—la sortida sempre passa pel mateix lloc: apujar les taxes. I així, tot i no tenir justificació econòmica ni costos afegits reals, casar-te a Manacor surt cada cop més car.

Tot plegat, una mostra més que, quan al poder li toca esprémer-se un poc més el cervell o posar-se les piles per garantir serveis bàsics, la solució preferida és apujar preus… i a ca’n poble, qui vulgui festa, que pagui.