El desastre de les beques.

Per Jaume Rigo – Orientador Acadèmic

Aquests passats mesos de març a maig el Ministeri d’Educació obrí el termini per a sol·licitar les beques de caràcter general per estudis post-obligatoris, és a dir, posteriors a ESO: grau bàsic, grau mitjà, grau superior, batxillerat, ensenyaments artístics, d’escola oficial d’idiomes, de cursos d’accés a la universitat i universitaris de grau i màster.

Les condicions que imposa el Ministeri per la concessió de beques són totalment surrealistes en varis aspectes

La idea de que aquesta convocatòria s’anticipàs al final del curs era inicialment que, d’aquesta manera, l’administració pública comptava amb el temps suficient per a poder donar-li a cada estudiant la seva resolució abans d’haver-se de matricular del curs següent. El motiu és que, en molts casos, del fet de rebre o no una beca depèn poder seguir o no estudis, o haver-se de posar a treballar. Sobretot en aquells casos en els que els estudis impliquen una despesa important en matrícula, material escolar, allotjament i manutenció, com són els estudis universitaris fora de la ciutat on viu la unitat familiar. Però aquest govern estatal fa anys que ha pervertit el sistema i oblidat el per què de fer una convocatòria anticipada, emetent les resolucions a finals de juliol o dins el mes d’agost, quan més del 90% de l’alumnat ja s’ha matriculat.

No puc pensar una injustícia més gran que la succeïda a una família manacorina el curs passat, quan una al·lota amb unes notes excel·lents i una renda familiar baixa sol·licità la beca i obtingué plaça per cursar un dels estudis universitaris amb la nota de tall més elevada de tot Espanya. Es matriculà a mitjan juliol, quan es publicaren les primeres llistes d’admissió, amb la situació de becària condicional pel fet d’haver-la sol·licitada, és a dir, sense abonar més que les taxes, inferiors a 100 €. El mes d’agost arribà una resolució denegatòria de la beca, pel fet d’haver rebut la seva família una ajuda econòmica estatal l’any anterior. No hi hagué res a fer. Aquella nina hagué d’anul·lar la matrícula i no pogué estudiar per manca de recursos econòmics. És molt, molt, molt trist trobar un cas així.

No sembla que interessi massa fomentar l’excel·lència acadèmica i la cultura de l’esforç.

Les condicions que imposa el Ministeri per la concessió de beques són totalment surrealistes en varis aspectes, que s’haurien de revisar des de fa molt de temps, i any rere any no s’hi fa res. Per exemple, les propietats immobiliàries que pot posseir la unitat familiar no poden sobrepassar un valor cadastral concret, però s’exclou l’habitatge familiar d’aquest càlcul. En tots els casos. Tant si és un pis de 60 m² com si és un castell de 3000 m². Senzillament no compta. I evidentment, no tendrà cap propietat immobiliària aquella família que ho hagi posat tot en nom d’una societat. És a dir, que aquesta mesura a qui perjudica realment és a les famílies més pobres, enlloc d’aquelles que tenen més recursos i poden pagar un despatx especialitzat en fer enginyeria econòmica.

Per altra banda, fa anys que s’eliminà de la beca la possibilitat de rebre una quantitat per la distància que hagi de recórrer cada dia l’alumnat per desplaçar-se del domicili familiar al centre d’estudis, no sembla massa just tampoc. I per aquelles persones que pel fet d’haver de cursar estudis hagin de residir fora del domicili familiar a un pis d’estudiants o una residència, al manco enguany s’ha incrementat la quantitat a rebre de 2500 a 2700 €, però encara és reduïda considerant els preus als que han arribat els lloguers de pisos i les residències estudiantils.

Per rematar la feina, l’alumnat que el curs anterior tragué una nota mitjana de 8 a 8,5 rep el premi immens de 50 €, de 8,5 a 9 tenen 75 €, de 9 a 9,5 són premiats amb 100 € i de 9,5 a 10 amb 125 €. Una vergonya de quantitats que hauria de fer empegueir als responsables estatals d’aquesta “xapussa”. No sembla que interessi massa fomentar l’excel·lència acadèmica i la cultura de l’esforç. Però sense cap dubte, en paraules de la ministra d’Educació Pilar Alegria al Congrés dels Diputats: “Aquest és el govern més social de tota la història”.