Els Montenegro tornen a escena amb molt més que un simple nou disc: “Caminam” és el relat cru, tendre i carregat de memòria d’un grup manacorí que, més de trenta anys després de les seves primeres cançons, decideix renéixer en la seva pròpia llengua i explicar-se de nou davant el públic que els va veure créixer. Aquest retorn no arriba sol: ve acompanyat d’un documental que permet entrar dins les entranyes del procés creatiu, veure com treballen, com discuteixen, com s’equivoquen i com troben, altra vegada, aquell so que va marcar una generació.
El punt de partida és una decisió que ho canvia tot: per primera vegada, Montenegro grava un disc íntegrament en català, després d’una trajectòria inicial marcada per les lletres en castellà i per aparicions en radiofórmules estatals amb èxits com “Para bailar” o “Qué caray”. “Caminam” recull deu cançons noves, obre amb la vibrant “Dansa Turca” i tanca amb una versió en català del seu vell himne de ball, redefinint-lo per a un públic que ha madurat amb ells però que encara té ganes de corejar-ne les tornades. Aquest gir lingüístic no és cap gest cosmètic: condensa una evolució vital i artística, una manera de situar-se en el present cultural de Mallorca i de parlar clar a la gent de casa.
El documental segueix la banda a través de quatre escenaris clau que expliquen el disc millor que qualsevol nota de premsa: el Teatre de Vilafranca, la Casa de la Primavera, S’Estudi i la sala de mescla d’Urban Studios amb Rafa Rigo al comandament. Al teatre, bateria i baix posen a prova fins on pot arribar l’acústica d’un espai pensat per al directe, obligant els músics a escoltar-se d’una altra manera, a jugar amb el silenci, la reverberació i la respiració del lloc. A la Casa de la Primavera, les guitarres de Carles Grimalt i Rafel Precios conviuen amb instruments com l’acordió, i es negocia, presa a presa, com diferenciar tons i textures perquè cadascú tengui veu pròpia sense perdre la cohesió del conjunt.
S’Estudi es converteix en el laboratori emocional del projecte: aquí és on Robin Alba construeix capes de teclats que abracen o punxen segons la cançó, i on la veu de Guillem Sansó es despulla per posar paraules a dècades de vivències compartides amb el públic. Les preguntes del guió apunten just on fa més mal: quin és el repte emocional d’interpretar aquestes cançons després de tants anys, d’on neixen uns textos que han de parlar al fan històric i al jove que els descobreix per primera vegada. El resultat és un retrat d’home i banda adulta que no viu de la nostàlgia, sinó que revisa el passat per entendre què vol dir, avui, tornar a posar un peu damunt l’escenari.
El tram final del procés transcorre a Urban Studios, on Rafa Rigo —un nom habitual en discos de l’escena mallorquina més exigent— agafa tot aquest material fragmentat i el du a un espai sonor coherent. La seva feina és especialment delicada: ha de mesclar un disc que ell no ha gravat, respectar el caràcter orgànic de bateries, guitarres i veus i, alhora, aprofitar les possibilitats de la producció digital perquè “Caminam” soni actual sense perdre la humanitat que el fa especial. El documental mostra aquesta cuina invisible, on es decideix quina presència té la veu, com dialoguen els teclats amb la secció rítmica, o fins on es pot apretar una mescla abans que el tema perdi aire.
Aquest projecte té cita marcada amb el públic: el documental es projecta als Multicines Manacor i el disc es presenta oficialment en directe dia 8 de febrer al Teatre de Petra, en un concert que vol ser punt de trobada de generacions.
Pots comprar les entrades del teatre de petra aqui: Entrades Montenegro
Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.