S’identifiquen com a llops, gats o guineus, caminen a quatre potes i acumulen milions de visualitzacions a xarxes. El fenomen dels therians s’ha convertit en una de les tendències més virals de TikTok i Instagram, però també en un dels debats més incendiaris sobre identitat adolescent i límit socials.
Els therians asseguren que no és cap joc ni una disfressa. Expliquen que senten una connexió profunda —espiritual o psicològica— amb un animal concret. No es consideren part del cosplay ni del moviment furry, sinó una comunitat pròpia que defensa el dret a expressar aquesta identitat sense burles ni estigmes.
El conflicte ha saltat de les pantalles a les aules. En alguns instituts dels Estats Units i del Regne Unit, la viralització de vídeos de joves caminant a quatre potes o portant màscares d’animals ha provocat queixes de famílies i debats interns als centres educatius.
A les xarxes, les opinions s’han polaritzat fins a l’extrem. Per als defensors, es tracta d’una nova forma d’exploració identitària pròpia de l’adolescència, amplificada per l’ecosistema digital. Recorden que experimentar amb la identitat és habitual en etapes de creixement i que la majoria de casos no impliquen cap trastorn.
Els crítics, en canvi, alerten que la normalització d’aquestes pràctiques pot generar confusió en menors vulnerables i difuminar la líínea entre expressió simbòlica i percepció de la realitat. També qüestionen el paper de les xarxes en la viralització de conductes cada vegada més extremes per obtenir visibilitat.
Sigui moda passatgera o nova subcultura consolidada, el fenomen therian ha obert un debat que va més enllà d’anar a quatre potes: fins on arriba la llibertat d’autodefinició en l’era digital i quin paper han d’assumir famílies i escoles davant identitats que desafien els marcs tradicionals.
A Manacor, therians.mallorca ha convocat una trobada a les 17.30 el dissabte 28 de Febrer a la plaça Ramón Llull.
Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.