Els pescadors de les Illes Balears estan arribant al límit de la paciència amb el nou Reglament europeu de control de la pesca i, sobretot, amb les exigències del Diari Electrònic d’Abord (DEA), que consideren una autèntica llosa per a la flota costanera mediterrània. El Govern balear s’ha alineat obertament amb el sector i ha enviat al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació un document d’al·legacions molt dur contra unes normes que qualifica de desproporcionades i allunyades de la realitat diària dels vaixells de casa nostra.
La clau del conflicte és clara: a les Balears, la major part de les barques surten i tornen al mateix port en jornades inferiors a dotze hores, treballen a caladors propers i venen el peix en fresc, de manera immediata, a través de les llotges. Això vol dir que el control digital de les captures i de la seva traçabilitat ja es fa en temps real i que afegir l’obligació de comunicar amb quatre hores d’antelació l’arribada a port no només no aporta res, sinó que complica innecessàriament una activitat que ja està supervisada. Per al sector pesquer balear, aquesta exigència de preavís pot convertir-se en un autèntic laberint administratiu que resta flexibilitat a unes jornades que sovint depenen del temps, de l’estat de la mar i del comportament de les espècies.
El document del Govern apunta també a una particularitat del Mediterrani que Brussel·les sembla ignorar: la gran biodiversitat fa que moltes embarcacions desembarquin petites quantitats de moltes espècies diferents, cosa que fa molt més complex emplenar el DEA amb exactitud mentre s’és a la mar. A això s’hi suma una altra conseqüència perillosa: obligar els vaixells a aturar-se abans d’entrar a port per separar captures i introduir dades incrementa el consum de combustible i pot comprometre la seguretat marítima en situacions de mala mar o d’entrada complicada. En un context en què es demana reduir emissions i costos, el sector veu amb indignació que una norma pensada teòricament per controlar millor acabi disparant despeses i riscos.
Davant aquesta situació, el director general de Pesca, Antoni M. Grau, no s’ha quedat al despatx: demà serà a la concentració convocada a les 11 hores a la llotja de Palma, coincidint amb l’aturada del sector, per visualitzar un suport polític que vol ser explícit i sense ambigüitats. Grau ho ha dit clar: el Govern vol una normativa adaptada a la realitat de la flota balear i rebutja que decisions preses des de Brussel·les, sense tenir en compte les particularitats del Mediterrani, puguin posar en risc la viabilitat econòmica i social d’un sector estratègic per a les Illes. Per a molts pescadors, veure un alt càrrec de l’Administració al seu costat a peu de llotja és també un missatge cap a Madrid i Europa: aquí no es resignen a ser simples receptors passius de reglamentacions.
El Govern insisteix que els pescadors de les Illes Balears ja han demostrat amb fets el seu compromís amb la sostenibilitat i el control de les captures, i que el que ara es planteja és una burocràcia afegida que ni millora el medi ambient ni fa més transparent el sistema. Per això, l’Executiu balear demana al Ministeri que estableixi excepcions per a la flota costanera que comercialitza el peix en fresc el mateix dia i que mantengui l’obligació de presentar el DEA abans del desembarcament, però sense terminis rígids que xocen amb la realitat operativa del sector. L’objectiu és clar: controlar sí, però amb seny i amb una regulació que entengui que no és el mateix una gran flota industrial del nord d’Europa que una barca artesanal que surt cada matí de Portocolom, Cala Rajada o la Colònia de Sant Pere.
La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural vol seguir treballant colze a colze amb confraries i federacions de pescadors per fer sentir la seva veu davant l’Estat i les institucions europees, i perquè el futur de la pesca a les Illes Balears no es decideixi des de despatxos llunyans desconeixedors de la realitat local. Aquesta defensa no només mira per la flota professional: el Govern també ha volgut “sortir a cobrir” el col·lectiu de pescadors recreatius, que també es troben atrapats per les noves exigències de declaració de captures derivades de la reforma del Reglament de Control. Grau recorda que la pesca recreativa forma part del teixit social i cultural de les Illes i reclama una regulació proporcionada, entenedora i pactada amb els mateixos pescadors, que permeti conèixer les captures de la pesca no professional per gestionar millor certes espècies, però sense una mirada inquisitorial ni criminalitzadora.
Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.