Per Carles Grimalt / Explorador Social
Hi ha paraules que els adults escolten i frunyen el front. “Lache” i “cringe”: dues expressions que ressonen cada dia entre adolescents i universitaris i que diuen molt més del que sembla. “Fer lache” vol dir fer el ridícul, quedar malament, perdre la dignitat social davant dels altres. En canvi, “cringe” és aquella sensació de vergonya aliena que t’envaeix quan veus algú fent justament això: una situació lache.
Aquesta nova manera de parlar no surt del no-res. Neix a les xarxes, sobretot de TikTok i Instagram, on la cultura mem i els vídeos virals marquen tendència. Els joves no només copien paraules, sinó que les adapten, les juguen, les fan seves. És una llengua viva i dinàmica que canvia tan ràpid com l’algoritme de les xarxes.
El més curiós és que aquestes expressions no només serveixen per descriure, sinó per definir identitats. Quan un jove diu que alguna cosa “fa cringe”, està marcant una frontera, deixant clar amb què s’identifica i amb què no. És una forma d’humor, però també un codi social que exclou i inclou alhora. Si no l’entens, quedes fora del cercle.
Els lingüistes poden gratar-se el cap, però aquesta microrevolució del llenguatge demostra que les paraules són més vives que mai. Els joves, amb cada “lache” o “cringe”, estan reinventant la manera de dir, de pensar i d’entendre el món.



Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.