El sector primari de les Illes Balears viu sota la pressió constant d’un sistema injust que empobreix els seus protagonistes: els agricultors, ramaders i pescadors. Mentre ells veuen com les seves explotacions es tornen inviables, els intermediaris engreixen els marges de beneficis de manera desproporcionada, carregant el cost al consumidor final. Aquesta realitat, que fins ara només es podia sospitar, ha estat confirmada per les dades recents de l’Observatori de Preus impulsat per la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural.
Dades devastadores per al sector primari
Les primeres xifres del nou Observatori revelen una veritat impactant: el productor de fruita només rep el 31,1% del preu final que paga el consumidor. Pel que fa a les hortalisses, la xifra es redueix al 39,1%, i en el cas de la llimona, el diferencial és escandalós: l’agricultor només rep 33 cèntims per cada quilo que el consumidor paga a 2,01 euros. Això significa que gairebé el 84% del valor queda retingut en mans d’intermediaris i distribuïdors.
Un altre exemple vergonyós és el del pebre vermell. Mentre l’agricultor rep 0,62 cèntims per quilo, el preu al supermercat arriba als 3,36 euros. Només el 18% del preu final arriba al productor, deixant la resta per a la cadena d’intermediaris. És un robatori silenciós que ofega els que realment produeixen.
Els intermediaris, culpables de la inflació de preus
La situació és encara més indignant quan es comparen aquests marges amb els productes carnis o pesquers, on la presència d’intermediaris és menor. Els productors de carn de xot i porcella reben prop del 58% del preu final, mentre que els pescadors, depenent de l’espècie, reben entre el 36% i el 57%. El peix més car, com el gall de Sant Pere o el cap-roig, mostra un menor marge d’intermediació, però la situació per als pescadors de productes més populars, com la sardina, continua sent desigual.
Els intermediaris defensen que els seus marges responen a les despeses logístiques i de comercialització, però aquestes xifres tan elevades no justifiquen una diferència tan dramàtica entre el preu en origen i el preu final. La seva estratègia està clarament dissenyada per maximitzar beneficis a costa del productor i del consumidor.
El conseller Joan Simonet i el director general Joan Llabrés han subratllat la importància de les cadenes curtes de comercialització per a reduir aquesta distorsió en els preus. Els exemples de venda directa o cooperatives demostren que el productor pot rebre fins al 50% o més del preu final. Això no només representa un preu més just per al productor, sinó que també beneficia el consumidor, que paga menys per un producte de millor qualitat i de proximitat.
Aquest Observatori de Preus és un primer pas fonamental per a exposar aquesta realitat, però cal fer més. És el moment de repensar un sistema que beneficia un grapat d’intermediaris a costa del treball i l’esforç de tot un sector.
Sense una actuació clara per part del govern i una consciència major per part dels consumidors, el sector primari balear corre el risc de desaparèixer. La publicació regular d’aquestes dades ha de servir per pressionar i establir mecanismes que redueixin el nombre d’intermediaris. Necessitam un canvi de model que aposti pel producte local i garanteixi que els nostres agricultors, ramaders i pescadors rebin un preu just pel seu treball.
