A Manacor, a moltes cantonada, un cartell promet diners fàcils a canvi de l’aval d’un vehicle. Missatges que freguen la usura, penjats sense control pels carrers de Manacor, mentres els responsables polítics queden igualment d’estàtics. La imatge de la ciutat s’embruta, i amb ella, també la credibilitat institucional.
Manacor viu una invasió silenciosa de cartells de prestecs. El municipi s’han convertit en suport publicitaris d’activitats que, a més de fer apologia de pràctiques financeres dubtoses, vulneren clarament la Ordenança Municipal de Publicitat: «S’entén per tal, l’actuació publicitària mitjançant qualsevol sistema de reproducció gràfica damunt paper, cartolina, cartó o d’altres matèries d’escasa consistència i de curta durada. No s’admetrà la publicitat mitjançant cartells o adhesius enganxats directament sobre edificis,
murs i tanques, ni en els seus elements estructurals, ni en l’espai públic, ni en els equipaments«
Segons aquesta normativa, qualsevol element publicitari visible des de la via pública —ja sigui un rètol, una lona o un cartell— necessita autorització prèvia de l’Ajuntament: “queda prohibida la col·locació de cartells o anuncis en parets, façanes o altres elements de la via pública sense permís exprés”. Tot i això, la realitat als carrers diu una altra cosa.
Els cartells que prometen diners ràpids, com el que es pot veure just davant la ITV, són un exemple paradigmàtic. No només degraden visualment l’entorn, sinó que transmeten una sensació d’abandonament i permissivitat institucional. Si l’Ajuntament no és capaç de retirar-los, està enviant un missatge inequívoc: tot s’hi val.
Els cartells de préstecs ràpids no només són una taca física a les parets de Manacor; són una metàfora d’una administració que ha deixat d’exercir la seva autoritat. Si l’Ajuntament no retira aquests anuncis, potser és hora que siguin els ciutadans qui exigeixin una ciutat més neta, més digna i més coherent amb les seves pròpies ordenances.
Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.