Hi ha un malestar silenciós que creix entre part de la joventut: un sentiment d’incertesa, de frustració i de desconnexió amb la política i amb els valors col·lectius que, fins fa poc, semblaven consolidats. En aquest buit emocional i ideològic, els discursos de la dreta més radical hi han trobat espai, també a Mallorca.
Quan la frustració busca culpables
Els joves illencs afronten una realitat complicada: salaris baixos, lloguers impossibles, precarietat laboral i una sensació general que el futur se’ls escapa de les mans. És en aquest context que els discursos simplistes —aquells que assenyalen un culpable i prometen recuperar un ordre perdut— troben terreny fèrtil.
La dreta radical sap parlar aquest llenguatge: ofereix identitat, pertinença i la sensació d’estar “despert” davant d’un món que, diuen, “s’ha tornat massa sensible” o “massa progre”. Mentrestant, les forces progressistes i els moviments socials sovint no aconsegueixen connectar amb aquests joves, que se senten ignorats o fins i tot menyspreats.
Les xarxes socials: el nou pati ideològic
YouTube, TikTok i Instagram s’han convertit en les principals fonts d’informació política per a molts joves mallorquins. Allà circulen vídeos que barregen humor, crítica i desinformació, i que construeixen un relat on el feminisme és vist com una amenaça, la immigració com un problema i la democràcia com una farsa.
Aquests continguts, sovint generats per influencers o creadors que s’autodefineixen com a “antisistema”, aconsegueixen allò que la política tradicional no pot: fer sentir els joves part d’un moviment. El perill és que, darrere aquest aparador, s’hi amaguen missatges masclistes, xenòfobs o autoritaris que es normalitzen sota el pretext de la ironia o la llibertat d’expressió.
El mirall que ens retorna la realitat
A Mallorca, la desigualtat, la precarietat i la pèrdua de vincles comunitaris són terreny abonat per a la desafecció. Quan la política es percep com un espectacle llunyà i la societat sembla no escoltar els joves, és fàcil que alguns cerquin referents que els facin sentir part d’alguna cosa més gran —encara que sigui un discurs carregat de ressentiment.
El problema no és només polític: és cultural, social i emocional. Si una part dels joves comença a veure la democràcia com una molèstia, la igualtat com una exageració i la diversitat com una amenaça, el futur del debat públic a les Illes pot esdevenir més polaritzat i menys tolerant.
Repensar com ens hi acostam
El repte, per a la societat mallorquina, és entendre aquest malestar sense menysprear-lo. No n’hi ha prou amb dir que “això són quatre feixistes”; cal escoltar per què aquests joves se senten exclosos, i oferir alternatives reals i creïbles.
Potser hem de repensar com parlam de feminisme, d’integració o de democràcia. Fer-ho d’una manera menys moralitzadora i més empàtica, que connecti amb la seva experiència quotidiana. Les escoles, les entitats culturals i els mitjans locals tenen un paper essencial a l’hora de construir espais on els joves puguin expressar-se sense caure en els extrems.
Una advertència i una oportunitat
La radicalització no és inevitable. Però tampoc és un problema aliè. Si a les Illes Balears ignorem els símptomes —la desafecció, la manca d’horitzó, la desconnexió entre joves i institucions—, correm el risc de veure com el ressentiment es converteix en ideologia.
Mallorca ha estat històricament un territori de convivència, mantenir-ho així exigeix entendre el moment present: no per tenir por del que ve, sinó per oferir una alternativa que torni a donar sentit, esperança i comunitat als joves.
Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.