Una recerca astronòmica internacional ha descobert que la Via Làctia va absorbir una galàxia nana fa 11.800 milions d’anys, una època primerenca en què l’univers tot just tenia devers 2.000 milions d’anys de vida. La troballa, feta a partir d’imatges del telescopi espacial Hubble i dades del satèl·lit Gaia de l’Agència Espacial Europea, ha permès identificar les petjades d’aquest xoc còsmic al mateix cor de la nostra galàxia.
L’equip d’investigadors, encapçalat per Davide Massari des de l’Observatori Astrofísic de Bolonya, va analitzar 39 cúmuls globulars situats al nucli galàctic a través del projecte ARMA. Aquestes agrupacions d’estrelles molt antigues funcionen com una mena de jaciments arqueològics: la seva composició química i la seva trajectòria orbital conserven les empremtes del lloc on es van formar. En examinar les dades, els científics van detectar que aquests conjunts d’estrelles no eren uniformes, sinó que es dividien en tres famílies diferents.
La més antiga d’aquestes tres poblacions no procedia pas de la Via Làctia original ni tampoc de la gran col·lisió coneguda fins ara com Gaia-Sausage-Enceladus, sinó d’un episodi anterior. Els científics han batejat aquesta galàxia nana amb la designació LKH i calculen que va aportar una massa estel·lar d’uns 500 milions de masses solars. La major part d’aquest material va quedar concentrat en els 20.000 anys llum més interiors de la galàxia.
Els resultats qüestionen la idea tradicional que la majoria d’estrelles velles del centre galàctic s’havien format a partir del gas propi originari. El treball demostra que una part considerable d’aquests elements primitius va arribar de l’exterior a través de fusions primerenques, una dada clau per entendre com es va començar a estructurar la Via Làctia durant la seva infància.
Font: Quo
Imatge il·lustrativa generada amb IA.
