Per Carles Grimalt – Explorador Social
El govern balear llançarà aquest dilluns el programa «Lloguer Segur». Un primer pas per contrarestar el problema de l’habitatge a les Balears, on l’accés a una vivenda assequible s’ha convertit en un dels reptes socials més importants. La idea d’aquest programa, que promou la posada en lloguer d’habitatges buits a un preu per sota del mercat, és benvinguda; però, al mateix temps, evidencia una problemàtica de fons que mereix una reflexió més profunda sobre el concepte de la vivenda dins el sistema econòmic capitalista.
Tot i viure en una societat de lliure mercat, l’habitatge és una necessitat bàsica que, com la salut, hauria d’estar fora del negoci especulatiu. Així com ningú s’imagina que es pugui comprar o vendre un òrgan com un ronyó o un pulmó, no hauria de ser admissible que la vivenda es converteixi en un actiu per enriquir-se. L’habitatge, en la seva essència, hauria de ser un dret fonamental garantit per l’Estat, no una mercaderia.
Aquest programa posa en evidència que, mentre que la vivenda continuï en mans privades amb finalitats lucratives, fins i tot els intents de moderar els preus (com la rebaixa del 30% per sota del mercat) dependran en gran mesura de la bona voluntat de propietaris disposats a renunciar a beneficis màxims. Però, és just per a una societat acceptar que el fet d’habitar una casa depengui de si el mercat ho permet o no?
S’ha de permetre, convertir la vivenda en un bé especulatiu en una societat que aspira a la justícia social i a la igualtat d’oportunitats?
