La superfície agrària ecològica de les Illes Balears manté la seva tendència a l’alça i ja arriba al 22,8 % de la superfície agrària útil de tot l’arxipèlag. Segons les dades de l’exercici 2025 presentades per la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, el sector continua guanyant pes en l’economia local.
Durant el darrer any, les illes han sumat 3.210 hectàrees més de cultiu ecològic, fet que situa la xifra total en 53.751 hectàrees inscrites al CBPAE. Aquest creixement del 6,3 % s’acompanya d’un increment en el nombre de professionals, amb un total de 1.334 operadors ecològics registrats actualment.
El Govern presentarà aquest mes de maig el nou Pla Estratègic de l’Agricultura Ecològica 2030, un document que ha estat consensuat amb el sector. L’objectiu d’aquest full de ruta és millorar la rendibilitat de les explotacions i afrontar reptes com el relleu generacional i la comercialització de proximitat.
L’administració destaca que aquest model de producció s’adapta millor a les característiques de les explotacions balears, que solen ser de mida petita. Aquest tipus d’agricultura és més resistent davant factors externs i permet oferir un producte de qualitat que s’arrela directament al territori.
En l’àmbit del finançament, la Conselleria destina actualment prop de dos milions d’euros als productors ecològics mitjançant els ajuts de desenvolupament rural. A més, s’han reservat uns 600.000 euros per a la ramaderia ecològica, reforçant així el suport econòmic als professionals del sector primari.
Si s’analitza l’evolució dels darrers cinc anys, la superfície dedicada a aquest tipus de cultiu ha augmentat en més de 13.900 hectàrees. Això representa un increment acumulat del 35,1 %, mentre que el nombre de persones inscrites al registre ha crescut un 20,9 % en el mateix període.
Un altre factor rellevant és la presència femenina en el sector, ja que actualment el 31 % de les explotacions ecològiques tenen una dona com a titular. Aquesta dada subratlla el paper creixent de les agricultores en la gestió del territori i la producció d’aliments a les illes.
El sistema de certificació garanteix la seguretat als consumidors, ja que s’han realitzat 1.493 controls planificats i no planificats durant l’any. El nivell d’incompliment s’ha reduït fins al 5,7 %, demostrant un sector cada vegada més professionalitzat i compromès amb la normativa vigent.
Per illes, Menorca lidera la transició verda amb un 28 % de superfície agrària ecològica, superant ja els objectius de l’Agenda 2030. Per la seva banda, Eivissa és el territori on més creix el nombre d’operadors, amb un augment superior al 6 % en el darrer exercici.
Els cultius que més terreny ocupen són les pastures, els cereals i els fruits secs. No obstant això, destaquen especialment l’increment de l’olivar amb un 14,7 % i dels cítrics amb un 8,8 %. En els darrers cinc anys, l’olivar ha sumat 950 hectàrees noves de producció a les illes.
Finalment, la ramaderia ecològica ja compta amb 49.598 caps de bestiar a les Balears. Com a dada inèdita, Formentera ja disposa d’una explotació ramadera inscrita, mentre que l’apicultura ha viscut un creixement del 33 % en el nombre de caseres certificades durant el darrer any.
Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.