La possibilitat que l’aigua calenta es congele més ràpidament que la freda, un fenomen conegut com a efecte Mpemba, continua essent un debat obert dins la física experimental. Aquesta paradoxa, batejada amb el nom d’un estudiant de Tanzània que la va observar mentre feia gelats, no té una resposta simple. La clau de la qüestió rau en com es defineix el fet de congelar-se, atès que la ciència distingeix clarament entre assolir els 0 °C, la formació del primer cristall de gel i la solidificació completa del conjunt.
La confusió entre aquestes tres fites diferents fa que dos experiments idèntics sobre el paper puguin oferir conclusions oposades. Per exemple, una recerca portada a terme l’any 2016 no va trobar proves que l’aigua calenta arribàs abans al punt de congelació en les condicions concretes que es varen analitzar. No obstant això, els investigadors varen assenyalar que aquest resultat no permet extreure una regla general per a qualsevol mena de prova.
Dins aquest procés intervenen condicionants físics crucials que canvien el comportament de la prova. Una mostra d’aigua calenta perd una quantitat considerable de massa per evaporació, de manera que els dos recipients deixen de tenir el mateix volum des del començament. Així mateix, la forma del recipient, el volum inicial i la manera en què es dissipa la calor determinen el ritme de refredament. A més, es pot produir el fenomen del subenfredament, en el qual el líquid roman sense solidificar per davall dels 0 graus.
Per tot plegat, els experts conclouen que no es pot establir una norma categòrica. La resposta depèn exclusivament dels paràmetres triats i del rigor en la mesura de cada fase del refredament, demostrant la complexitat d’un fenomen físic aparentment quotidià.
Font: Muy Interesante
Imatge il·lustrativa.
