«L’artista és la mà que, mitjançant una tecla i una altra, fa vibrar adequadament l’ànima humana» Wassily Kandinski

per Llorenç Garrit – Il·lustrador

So, imatge, ambientació i experimentació, tot comprimit dins d’una càpsula. Una medicina ingerida d’una manera voluntària, per una sèrie de pacients, que gràcies a aquestes petites dosis poden continuar portant la seva ànima a llocs on altres ni tan sols són capaços d’imaginar, espais on un es pot alliberar de la rigidesa, una ruptura de corser que paradoxalment necessita ser vista o més be viscuda per tal de no esdevenir un simple diàleg entre conversos.

Tots sabem que quan una cosa es fa gran, per norma general perd l’essència o l’autenticitat amb la qual fou creada. Sabem que un cop que es torna “mainstream” serà bombardejada per tota classe d’aproximacions banals i desproveïdes de talent, però a voltes, i només a voltes, és necessari arriscar-ho tot per tal que coses tan especials com el que es va poder viure dins “ Espacio Pulpo” el passat 1 de març, organitzat per “Mapa de Ruido” arribi al gran públic.

Quatre parts formaven aquest esdeveniment que molt encertadament els de “Mapa de Ruido” han anomenat càpsules, perquè són petites dosis concentrades, que ens ofereixen dins d’un lapse curt de temps una quantitat de talent desbordant.
Un workshop de Live coding impartit per Manuel Bauza i Rafel Llobet, part del col·lectiu Lap, obria l’esdeveniment, encetant la capsula amb la part més tècnica i didàctica de l’experiència.
Acte seguit Enric Socies obria l’experiència amb una instal·lació audiovisual que ens portava a reflexionar sobre la connexió entre les emocions, el so i les formes creades digitalment és, endinsant a l’espectador dins del món audiovisual d’una manera molt natural i fluida.

La segona part fou una col·laboració del col·lectiu “LAP” amb “Distroom”, una simbiosi entre instruments analògics i tecnologia, que colpia la sala d’una experiència immersiva quasi espiritual, portant als que allà gaudíem del moment, a un viatge que el mateix Hofmann hagués aplaudit sense necessitat d’ingerir cap substància extraordinària.

Per rematar aquesta vetllada de la cultura alternativa, un plat fort, l’artista zoutezee en acció. Un colofó immersiu desenvolupat amb un gust exquisit pel so i per la il·luminació, que personalment em va absorbir de tal manera, que un cop acabada la performance, vaig necessitar un parell de minuts per tornar a tocar terra.

Us recoman que no vós perdeu la següent càpsula de “Mapa de Ruido”, ja que és una experiència més que interessant, i si no, ja en parlarem!