Manacor ha viscut un d’aquells moments que defineixen qui som com a poble: davant l’Obelisc de Na Camel·la, famílies, entitats i institucions es varen reunir per retre homenatge a Mossèn Antoni Maria Alcover en el 164è aniversari del seu naixement, en un acte on la cultura, la llengua i la reivindicació varen anar de la mà.
Els xeremiers, alumnes d’instruments tradicionals de l’Escola Municipal de Mallorquí, varen obrir la cerimònia marcant el pas d’una trobada que ja s’ha convertit en una cita fixa del calendari cívic manacorí, abans que la presidenta de l’Associació d’Amics de la IPAMA, Magdalena Gelabert, donàs la benvinguda i conduís un acte carregat de simbolisme i identitat local. Davant l’Obelisc dedicat al Canonge de Santa Cirga, s’hi varen aplegar representants de l’Ajuntament de Manacor, del Govern balear, del Consell de Mallorca, de l’Institut d’Estudis Baleàrics i de la Institució Pública Antoni M. Alcover, a més de familiars de l’escriptor, membres de l’Escola Municipal de Mallorquí, entitats socials i culturals i un bon grapat de veïnats i veïnades que volien ser presents en aquest homenatge públic.
La fotografia de l’horabaixa retrata un teixit cívic que batega: la Penya Blanc-i-Blava de Llevant, alcoveristes com Gabriel Barceló, l’Associació Cultural s’Agrícola, els Amics del Museu d’Història de Manacor, l’IES Mossèn Alcover, la Coral de l’IMAS dirigida per Dorothea Grebe i la Colla de Xeremiers de l’EMM, sota la direcció de Joan Munar, varen confluir al mateix espai per recordar que la figura d’Alcover és molt més que una efemèride en el calendari. Les intervencions es varen anar succeint: Gelabert, Paula Mesquida en nom de la família, Amàlia Salas (directora de la IPAMA), Margalida Rosselló (EMM), Guillem Morey (Amics de l’EMM), Antoni Sureda (s’Agrícola), M. Esperança Nicolau (Amics del Museu), Agnès Oliver (IES Mossèn Alcover), Joan Miquel Riera i Gabriel Barceló, Catalina M. Mascaró (IMAS), Antoni Canyelles (Penya Blanc-i-Blava), Andrés Ferrer (Consell de Mallorca), Llorenç Perelló (IEB) i, finalment, el batle Miquel Oliver, varen donar cos a una polifonia que posava veu a un mateix compromís: fer que el llegat alcoverià continuï actiu i present.
En el seu parlament, la directora de la IPAMA, Amàlia Salas, va remarcar la importància de la feina en equip i de la força col·lectiva que aquest any es fa visible en la imatge de la Setmana Alcover 2026, fruit d’un procés creatiu participatiu que ha implicat diferents entitats i col·lectius. La Setmana Alcover, que se celebra del 30 de gener al 7 de febrer, arriba enguany amb una programació que reivindica l’univers de les rondalles com a pilar del llegat d’Antoni Maria Alcover i estrena, a més, una primera col·laboració amb Girona arran de l’agermanament entre les dues ciutats, amb propostes compartides com l’espectacle “La cocollona & altres llegendes màgiques de Girona” i la participació de narradors de diversos territoris a la XXI Marató de Rondalles.
Però l’homenatge d’ahir no es va quedar només en la memòria: va posar damunt la taula una reivindicació molt concreta i de pes polític i patrimonial. Tant Magdalena Gelabert com el batle Miquel Oliver varen aprofitar la seva intervenció per exigir al Consell de Mallorca que faci efectiva la compra de Santa Cirga, la casa natal de Mossèn Alcover, perquè passi a ser propietat pública i es converteixi en un espai viu de memòria, difusió cultural i servei a la ciutadania. La demanda no és nova: l’Ajuntament ja va traslladar formalment al president del Consell la petició d’adquirir la finca quan es va fer públic que es volia posar a la venda, defensant que la seva adquisició permetria preservar un indret històric i convertir-lo en un referent per a la difusió del patrimoni etnogràfic, cultural i lingüístic de Mallorca.
Des de llavors, s’han fet passes: el Consell ha reservat una primera partida d’un milió d’euros procedents dels romanents de tresoreria per iniciar l’adquisició de Santa Cirga, amb la previsió d’ampliar la inversió a mesura que avanci el procés, amb la mirada posada en transformar la casa natal d’Alcover en un centre d’interpretació obert i accessible. El Partit Popular de Manacor ja ha celebrat aquesta voluntat política com una “notícia magnífica per a tots els manacorins i per a la cultura de l’illa”, subratllant que la compra no només preserva un immoble simbòlic, sinó que n’enforteix el valor educatiu, patrimonial i turístic. En aquest context, les paraules de Gelabert i Oliver davant l’Obelisc funcionen com un recordatori incòmode: la societat civil no està disposada a deixar passar l’oportunitat d’assegurar que Santa Cirga no acabi en mans que en desvirtuïn el sentit.
“L’ofrena floral és un acte de memòria i de compromís”, va remarcar el batle, que va definir Mossèn Alcover com “una figura cabdal de la cultura catalana” i va posar l’accent en la necessitat de defensar una llengua “viva, útil i d’acollida”, lligada a l’educació i al dia a dia de la gent. La Setmana Alcover, amb la seva programació educativa, artística i commemorativa, es consolida així com una plataforma per mantenir viu aquest llegat amb una mirada oberta i contemporània, que connecta Manacor amb altres territoris de parla catalana i dona a la ciutat una projecció cultural que va molt més enllà del municipi.
L’horabaixa va acabar amb la imatge que molts ja associen a aquesta cita: l’ofrena floral al peu de l’Obelisc i la Coral de l’IMAS interpretant l’himne de l’IES Mossèn Alcover i “La Balanguera”, himne oficial de Mallorca i veritable banda sonora de la defensa de la llengua i del país. Entre aplaudiments i emoció continguda, el missatge que queda és clar: mentre Manacor continuï omplint Na Camel·la cada febrer, mentre les institucions no perdin de vista la responsabilitat de protegir espais com Santa Cirga i mentre la llengua catalana es reivindiqui com a llengua d’acollida i d’oportunitats, el nom de Mossèn Alcover no serà només un record als llibres, sinó una peça central del futur que el municipi es vol construir
Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.