Manacor, col·lapsada: més gent, més demanda, menys habitatge.

Quan pensavem que viure a Manacor ja era prou difícil, els lloguers s’han enfilat com mai. En menys d’un any, Balears ha assolit un nou rècord de població, superant 1.251.000 habitants, i pràcticament tot aquest creixement s’explica per l’arribada d’estrangers: el 95% dels nous residents venen de fora. Aquest tsunami demogràfic no és cap dada abstracta: aquí, a Manacor, es nota a cada pis i a cada carrer. La pressió immobiliària s’ha convertit en un malson, perquè la demanda d’habitatges es dispara i els preus s’enfilen, mentre trobar un lloc on viure assequible sembla ciència-ficció.

Els números no enganen: el preu mitjà del lloguer a Manacor ja arriba als 11,5 €/m², una xifra que, tot i estar un 33% per davall de la mitjana balear, segueix essent prohibitiva per a moltes famílies del municipi. Curiosament, aquests lloguers “baratos” (si es que es pot dir així ) només ho són en comparació amb altres pobles de les Illes, mentre que si mirem a la resta de l’estat espanyol, pagam gairebé el doble que a ciutats com Vitòria o Colmenar Viejo. I, tot i així, les llistes d’espera i la sobreocupació creixen: cada vegada hi ha més persones i/o families que han de compartir pis o fer malabars per poder pagar un sostre a Manacor.

Aquest escenari d’oferta escassa i demanda internacional insaciable fa impossible que els preus davallin. Encara més, la compra per part d’estrangers segueix en augment, fent que el preu del metre quadrat de venda arribi a rècords històrics i arrossegui també els lloguers pels niguls. El resultat de tot plegat: un municipi ple a vessar, un mercat estancat i molts residents locals condemnats a cercar alternatives que no arriben.