Si encara penses que l’humor mallorquí només fa gràcia als de fora, és que no has vist en directe a Pere Jota. Ahir vespre, Can Lliro va tremolar de rialles amb el seu monòleg “Estic de (molt) mal humor”, una autèntica teràpia col·lectiva de mallorquinitat servida amb ironia, proximitat i aquell punt de complicitat que només un solleric pot transmetre. A Can Lliro, dins el fi de curs dels actes organitzats per la OCB de Manacor, el còmic va connectar amb el públic des del primer minut, fent bandera dels petits grans drames que compartim tots els mallorquins.
Pere Jota, alter ego de Pere J. Pastor, és més que un humorista: és la veu d’una generació que ha après a riure’s de la massificació turística, de la precarietat i de la nostàlgia per una Mallorca que s’esmuny entre selfies i para-sols. El seu humor neix del confinament, de la necessitat de riure quan tot semblava gris, i s’ha fet viral a TikTok i Instagram amb més de 20.000 seguidors que s’identifiquen amb el seu estil directe, carregat de referències locals i frases que pot ser només entenem aquí.
El secret del seu èxit? Proximitat absoluta. Xerra com nosaltres, pensa com nosaltres i, sobretot, es queixa com nosaltres. Les seves bromes sobre la dificultat de trobar espai a la platja, la mania de guardar tot dins el rebost “per si de cas” o el drama d’haver de saludar el veïnat cada dos per tres, són retrats fidels de la vida quotidiana a Mallorca i ahir, cada acudit era un mirall on tots ens hi vèiem reflectits.
El monòleg va ser molt més que una llista de queixes: va ser una reivindicació de la nostra manera de ser, amb aquell humor un poc cansat però sempre viu, que ens permet riure’ns de tot sense perdre la tendresa. Entre rialles, Pere Jota va recordar que ser mallorquí és, sovint, una qüestió de resistència i d’autoironia, i que només des de la complicitat podem sobreviure al caos turístic i a les modes que ens volen canviar.
Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.