El passat vespre, l’Obra Cultural Balear va acollir una conferència a càrrec de Rafel Perelló, un estudiós de les tradicions orals i populars de Mallorca. L’acte va tenir lloc a Can Lliro, on l’investigador va captivar el públic amb un tema fascinant: les supersticions marineres. Perelló, que porta dècades recopilant històries i creences del món rural i marítim, va compartir un seguit de supersticions que, tot i semblar sorprenents o absurdes per a alguns, formaven part de la vida quotidiana dels mariners mallorquins durant segles.
Supersticions sense explicació, però ben arrelades
Durant la conferència, Perelló va compartir un ampli ventall de creences vinculades a la mar i als mariners. Algunes, sense una explicació lògica aparent, eren profundament respectades per generacions. Per exemple, es creia que banyar-se a la mar al capvespre debilitava el cos, i que fer-ho després d’una pluja podia provocar malalties com «agafar persianes». Aquestes creences, que avui ens semblen supersticions sense fonament, reflectien la manera en què les comunitats s’adaptaven al seu entorn, intentant trobar explicacions per als fenòmens naturals.
Un altre tabú destacat era que les dones menstruants no podien tirar la sang a la mar perquè es creia que això podria provocar la mort. Aquesta prohibició es feia extensiva a altres tasques domèstiques, com la preparació de l’allioli, ja que es pensava que la dona en aquest estat no podia dur a terme correctament aquestes tasques.
Proteccions màgiques contra el perill
Però no tot eren prohibicions. Els mariners també tenien les seves pròpies eines per protegir-se dels perills de la mar. Un dels exemples més cridaners és el costum de penjar una cabeça d’alls a la barca per evitar la mala sort. Segons Perelló, aquest ritual era especialment comú entre els pescadors i es creia que protegia contra les mànegues marines, un fenomen meteorològic temut per tots.
A més, el ponent va explicar com els mariners penjaven un brot d’olivera beneït a la proa de la barca per evitar els llamps. Aquesta pràctica, encara vigent en alguns pobles com Felanitx, reflecteix la influència de la religió i la màgia en la vida marinera. De fet, Perelló va esmentar com els pagesos també empraven aquest tipus de proteccions, com ara tapar els miralls a les cases per evitar que els llamps hi caiguessin.
Més enllà de la mar: llegendes i històries
La conferència també va donar lloc a parlar d’altres aspectes fascinants de la cultura popular. Perelló va fer referència a llegendes com la de la Ciutat de Troia, una ciutat màgica i fantasmagòrica que, segons la tradició, emergia de la mar en moments de gran misteri. Aquesta llegenda, comparada sovint amb l’Atlàntida, continua viva a Menorca i a altres zones de les Illes, perpetuant-se a través de les cançons i contes orals.
Perelló va concloure la seva intervenció subratllant la importància de continuar recopilant aquestes històries i supersticions abans que es perdin del tot. Segons ell, aquestes creences no només formen part de la nostra història, sinó que són un testimoni de la manera en què les generacions passades interpretaven i s’enfrontaven a un món ple d’incerteses. En definitiva, són un llegat cultural que mereix ser preservat i transmesa a les noves generacions.
L’acte de l’OCB va servir no només per donar a conèixer aquestes creences, sinó també per recordar-nos la riquesa i la profunditat de la cultura popular de Mallorca i les Illes Balears, una cultura que encara té molt a oferir.
