El Tribunal Suprem ha determinat que el descans mínim de 15 minuts establit per la legislació laboral per a les jornades diàries contínues de més de 6 hores pot comptar com a temps de treball efectiu si així ho recull el conveni col·lectiu o el contracte de treball. La resolució judicial interpreta l’article 34.4 de l’Estatut dels Treballadors arran d’un litigi laboral, on es va rebutjar el recurs d’una empresa contra el reconeixement d’aquesta pausa com a part de la jornada en el torn de nit.
D’acord amb la normativa estatal, quan la jornada diària continuada excedeix les 6 hores, és obligatori oferir un descans no inferior a 15 minuts. En el cas dels treballadors menors de 18 anys, la pausa mínima s’eleva als 30 minuts sempre que la jornada continuada superi les 4 hores i mitja. L’Estatut fixa que aquest temps de repòs no es considera automàticament com a treball efectiu, sinó que depèn del que s’hagi pactat en el conveni col·lectiu corresponent o en el contracte individual.
Així, quan el conveni reconeix aquest descans com a integrat en la jornada, l’empleat no ha de recuperar aquests 15 minuts al final del seu torn. Per exemple, en una jornada de 8 hores on la pausa computi com a feina, el temps total de presència serà de 8 hores, mentre que si no computa, el temps a l’empresa s’allargarà fins a les 8 hores i 15 minuts. Aquesta mateixa regla s’aplica als empleats en modalitat de teletreball, atès que la llei de treball a distància garanteix els mateixos drets de descans que en el format presencial.
D’altra banda, per als llocs de feina que requereixen l’ús continuat de pantalles, la normativa de prevenció de riscs laborals preveu que la feina s’ha d’alternar amb altres tasques o amb pauses per reduir riscs per a la salut, si bé la durada d’aquestes aturades específiques depèn de l’avaluació de riscs de cada empresa.
Font: Genbeta
Imatge il·lustrativa.
