Un dinar de 393 € encén el debat sobre el “luxisme” amb doblers públics a Manacor

El fet que el batle de Manacor, representant d’una formació d’esquerres, hagi decidit pagar amb doblers públics un dinar institucional amb el batle de Girona —amb motiu de l’agermanament entre els dos municipis el passat 28 de juliol— en un restaurant on la factura puja fins als 393 euros, encen un debat intens al carrer sobre l’ús responsable dels recursos municipals. La qüestió va més enllà del cost concret del dinar: posa sobre la taula fins a quin punt els valors d’austeritat i proximitat que proclama l’esquerra, governen també la seva pràctica diària.

Aquest episodi, aparentment anecdòtic, té una forta càrrega simbòlica. Més enllà de l’import, el gest transmet una imatge de distància entre el govern local i la realitat econòmica de molts veïnats. El debat que se’n deriva és clar: fins on arriba la línia que separa la representativitat institucional del luxisme pagat amb diners públics?

No és la primera vegada que decisions similars encenen la polèmica. En altres ajuntaments del país, despeses considerades excessives o poc justificades han obligat càrrecs públics a donar explicacions o, fins i tot, a rectificar. Cada cop hi ha més ciutadans que exigeixen que cada euro públic es gasti amb criteri, transparència i respecte, especialment en temps d’incertesa econòmica i contenció pressupostària.

A tot això s’hi afegeix un context polític enrarit. En els darrer mesos, la manca de diàleg i consens amb l’oposició ja ha generat malestar, fent créixer la percepció que l’equip de govern actua de manera unilateral en qüestions de pes. En aquest marc, la factura de 393 € adquireix un valor simbòlic molt més gran: no és només una despesa puntual, sinó el reflex d’una manera de governar que molts manacorins veuen cada cop més allunyada dels ideals d’esquerres que el govern diu defensar.

Les dades d’aquesta factura figuren a l’acta d’aprovació de factures extrajudicials del darrer ple ordinari del mes d’octubre, tot i que encara no es pot trobar al portal de transparència de l’Ajuntament de Manacor.
En definitiva, el que podria haver estat un simple dinar institucional ha acabat convertint-se en un termòmetre de coherència política. I en política, la coherència —sobretot quan es governa amb el discurs de la contenció i la proximitat— pot arribar a valer molt més que 393 €.