L’escarabat africà Scarabaeus satyrus pot mantenir una trajectòria recta amb l’ajuda de la resplendor de la Via Làctia quan és de nit i no hi ha Lluna. Aquesta capacitat li permet allunyar-se del lloc on ha arreplegat fems sense perdre temps fent voltes, mentre transporta una bola que altres escarabats li podrien prendre.
El problema que ha de resoldre és ben pràctic. Una vegada formada la bola de fems, convé sortir aviat d’enmig dels competidors. Però ho fa d’una manera que complica el desplaçament: camina cap enrere i empeny la càrrega amb les potes posteriors. Mantenir el rumb és, per tant, una ajuda per conservar el seu aliment.
Durant el dia, el Sol li proporciona una referència per orientar-se. En la foscor, aquesta espècie pot aprofitar el contrast que dibuixa la banda de la Via Làctia damunt el cel. No necessita fixar-se en una estrella concreta: la franja lluminosa li basta per sostenir la direcció mentre avança.
Per comprovar aquesta capacitat, els investigadors varen fer proves dins un planetari, on podien canviar les referències celestes disponibles. Varen comparar els trajectes dels escarabats amb una projecció del cel estrellat complet i amb una altra que mostrava únicament la banda de la Via Làctia. Els recorreguts varen ser semblants en totes dues condicions, un resultat que va ajudar a distingir el paper d’aquesta franja del d’altres possibles senyals lluminosos.
Això no vol dir que l’insecte sàpiga on es troba ni que pugui identificar un destí exacte. La referència del cel li serveix de brúixola per conservar el rumb. Per escapar dels competidors amb la bola de fems, aquesta orientació ja té una utilitat directa: li permet allunyar-se en línia recta.
Font: Muy Interesante
Imatge il·lustrativa.
