«Veig l’art i la literatura com un possible eixamplament d’horitzons cap a la llibertat»Joan Brossa

Per Llorenç Garrit – Il·lustrador

Darrerament he escoltat a varis artistes de «primera línia» assegurar que l’art no ha de reivindicar res, que aquest manifest és d’allò més inútil. Aquest posicionament com a mínim em sembla maldestre, acomodat i realment arrogant. Puc entendre que dins la deriva «naif» que ha absorbit el mon de l’art, certs personatges intentin defensar el seu contingut argumentant qualsevol tipus d’atzagaiada, però arribar al punt de defensar que l’art, amb la forma més amplia de la paraula, no ha d’estar vinculat a allò social o reivindicatiu és d’allò més absurd.

Aquests dies m’he trobat immers dins d’una exposició amb un rerefons reivindicatiu, que m’ha fet fer un alè, un respir que he pogut fer gràcies a Leo Sapere i el seu «Des-constructivisme».

Leo Sapere ens porta a fer un recorregut que mobilitza la intel·ligència de l’espectador, des de un punt de partida bàsic, infantil i de joc ens convida a introduir-nos dins del concepte de l’exposició, quasi ens porta de la ma com infants obnubilats pels colors i les formes que composen la sala, però un cop ja ens ha submergit dins del seu mon, amb delicadesa, ens llença a descobrir per noltros mateixos, les múltiples dimensions de la seva obra. Una obra contrastada, madura i enraonada, una obra que es desenvolupa sobra la tela crua, sense parafernàlies extraordinàries, una obra que no necessita del suport del vulgar espectacle per tal d’adquirir força i pes. Jocs geomètrics i abstractes comparteixen llenç blanc, que contrasta les peces i les deixa respirar, elements equilibrats i farcits de colors primaris ocupen els espais que el blanc no vol reclamar, com he dit teles nues plenes de missatges.

L’artista ens parla del mon de l’especulació Inmobiliaria i de la falta d’habitatge, utilitza el llenguatge pictòric i escultòric per tal de deixar de manifest una posició, una idea de societat, un clam a la raó i al sentit comú. Leo, no ens presenta aquesta idea d’una manera violenta, ni impositiva, tot el contrari, és a través del joc que ens captiva i desmunta els nostres possibles prejudicis front a un concepte tan polaritzat com és el dret a l’habitatge en contrapunt a l’especulació de certs fons d’inversió.

En definitiva, una exposició divertida i intel·ligent, que condueix magistralment a l’espectador per temes molt sensibles, d’una manera afable, plena de reivindicacions en forma de color, dibuix i escultura, en poques paraules art.

Podeu gaudir d’aquesta genialitat de Leo Sapere a la Sala Maus de Manacor, passeu a jugar una estona amb les construccions fictícies i deixeu-vos colpir de goig i reivindicació, i si no és així, ja en parlarem.