La cronologia del passat sovint xoca de manera directa amb la intuïció popular. Una de les comparacions temporals que més sol cridar l’atenció és la que enfronta l’antiguitat de la prestigiosa Universitat d’Oxford amb la de l’Imperi asteca: el conegut centre educatiu anglès ja feia molt de temps que estava en ple funcionament abans no es posassin les primeres pedres de la gran capital mesoamericana.
Els registres històrics confirmen que a Oxford ja s’impartien classes l’any 1096. En canvi, la fundació de Tenochtitlan, la ciutat que amb el pas del temps esdevindria el cor i símbol principal de l’Imperi asteca, no es va produir fins a l’any 1325. Aquest desfasament en el calendari demostra que, en el moment precís en què el poble mexica començava a aixecar la seva ciutat més important, a les aules universitàries angleses feia més de dos segles que s’impartia docència.
Aquesta distància temporal es fa encara més evident quan s’arriba al període del contacte entre ambdós mons. En el moment en què Hernán Cortés va entrar finalment a la ciutat de Tenochtitlan, l’any 1519, la Universitat d’Oxford ja acumulava més de 400 anys de trajectòria i activitat acadèmica continuada.
Aquestes dades acostumen a resultar sorprenents perquè existeix una tendència generalitzada a situar el desenvolupament de les civilitzacions precolombines en un passat molt més remot del que realment varen ocupar. Tanmateix, les dates demostren que la història real no sempre s’ajusta a la percepció habitual, ja que la gran esplendor dels asteques va transcórrer de manera paral·lela a moments plenament documentats de l’Edat Mitjana i l’inici de l’Edat Moderna europea.
Font: Muy Interesante
Imatge il·lustrativa generada amb IA.
