Al territori de l’actual Sudan s’han identificat més de 200 piràmides vinculades al Regne de Kush, una civilització africana que va construir tombes reials amb aquesta forma durant aproximadament un mil·lenni. La tradició va continuar durant segles després que els seus governants perdessin el domini d’Egipte, on havien arribat a ocupar el tron dels faraons.
Aquest llegat funerari té una particularitat que ajuda a entendre la distància entre les dues civilitzacions: quan el monarca kushita Taharqa regnava, durant la primera meitat del segle VII abans de Crist, la Gran Piràmide de Kheops ja tenia devers 1.900 anys. Per als mateixos reis que recuperaren aquesta arquitectura, els grans monuments egipcis ja eren construccions d’un passat remot.
Les piràmides nubianes, però, tenen unes proporcions pròpies. Les bases són més petites i les cares, més inclinades, cosa que els dona una silueta estreta i esvelta. Moltes feien entre 6 i 30 metres d’alçària, encara que la de Taharqa, a Nuri, podria haver arribat als 40 o 50 metres. En nombroses tombes, la cambra funerària estava excavada davall el monument i una capella a la cara oriental acollia les ofrenes i les cerimònies religioses.
Un dels principals conjunts es troba a Meroe, al nord-est de Khartum, prop del Nil. A partir del segle III abans de Crist, les seves necròpolis varen acollir bona part dels enterraments reials, tant de reis com de reines. La ciutat també tenia activitat artesanal, comercial i religiosa, amb contactes amb altres regions africanes i mediterrànies. La UNESCO va incorporar els jaciments arqueològics de l’illa de Meroe al Patrimoni Mundial el 2011.
La relació de Kush amb Egipte havia inclòs intercanvis culturals, comerç i dominació en tots dos sentits. Els successors del rei Piye governaren Egipte com a faraons de la dinastia XXV. Aquells monarques adoptaren tradicions religioses egípcies, però les combinaren amb una identitat política i cultural pròpia, també visible en les seves necròpolis.
Font: Muy Interesante
Imatge il·lustrativa.
