La coneguda taula de la guija, associada habitualment al cinema de terror i al món de l’espiritisme, no va néixer com un objecte de culte misteriós, sinó com una oportunitat de negoci als Estats Units de finals del segle XIX. El 10 de febrer de 1891, l’empresari Elijah Bond va obtenir la patent oficial d’aquesta eina de fusta, registrada formalment com a una simple joguina o joc de taula destinat a l’entreteniment domèstic.
Els antecedents d’aquest instrument es remunten cap a l’any 1886, quan en diversos indrets del Midwest nord-americà ja circulaven taulers de fabricació casolana utilitzats per intentar comunicar-se amb els esperits. La creixent popularitat d’aquest fenomen social va atreure l’atenció d’un grup de socis comercials de la ciutat de Baltimore, els quals, l’any 1890, van decidir fundar una companyia específica per a produir i distribuir aquests taulers a gran escala.
Per tal de promoure les vendes i reforçar una aura d’estranyesa que atragués els compradors, la campanya publicitària de l’època va sostenir que el nom de l’invent provenia d’un terme egipci que significava bona sort. Tanmateix, aquesta explicació era completament falsa i responia a una estratègia de màrqueting dissenyada per associar el producte amb un exotisme sobrenatural que no tenia cap fonament històric o lingüístic real.
L’èxit comercial de l’invent va ser immediat entre la societat de l’època. Tant és així que cap a l’any 1892 la companyia ja comptava amb fàbriques pròpies operatives a ciutats com Baltimore, Nova York, Chicago i Londres. Així, el que posteriorment s’ha consolidat com una icona popular de l’ocultisme va començar com un lucratiu projecte industrial d’entreteniment massiu.
Font: Muy Interesante
Imatge il·lustrativa.
