Durant l’edat mitjana i l’edat moderna, diversos tribunals d’Europa varen jutjar i condemnar animals acusats de causar la mort de persones o de destruir conreus. Aquells procediments judicials, lluny de ser una llegenda, varen quedar registrats en documentació oficial de les autoritats civils i eclesiàstiques per restablir l’ordre comunitari.
Els porcs figuren entre els acusats més freqüents als tribunals seculars a causa de la seva convivència estreta amb les persones i la seva presència habitual als carrers de pobles i ciutats. En la documentació francesa dels segles XIV i XV es conserven registres detallats d’aquests casos, com el procediment celebrat a Pontailler l’any 1350 per la mort d’un infant a mans d’uns porcs, a més d’altres processos similars a Caen l’any 1356 i a Duesme el 1386. En aquests casos, els tribunals podien dictaminar la condemna a mort de l’animal i les autoritats comptabilitzaven les despeses de l’execució com a pagaments administratius ordinaris.
D’altra banda, quan les amenaces afectaven tota una comunitat en forma de plaga, com ara insectes o ratolins que destruïen els conreus i les vinyes, la intervenció corresponia als tribunals eclesiàstics. Com que no era possible capturar individualment aquests animals, els procediments religiosos no cercaven l’execució física sinó la seva expulsió del territori mitjançant l’aplicació d’anatemes o censures espirituals, un fet que generava debat entre els juristes i teòlegs de l’època.
L’historiador Peter Dinzelbacher ha assenyalat que aquests procediments s’han d’entendre dins una mentalitat on el dret tenia una capacitat enorme per intervenir en els conflictes socials. Les investigacions confirmen que aquests judicis no es varen limitar a l’època medieval sinó que varen continuar durant l’edat moderna, si bé molts dels relats més estrambòtics que circulen actualment responen a exageracions o detalls no verificats per la documentació històrica.
Font: Muy Interesante
Imatge il·lustrativa.
