Diverses intervencions arqueològiques en diferents punts d’Europa han posat a la llum enterraments atípics de l’època medieval i posterior, on els individus sepultats presentaven pedres o maons encatsats a la boca. Aquestes troballes, entre les quals destaquen jaciments d’Irlanda i d’Itàlia, s’associen principalment a rituals de protecció col·lectiva destinats a evitar que els difunts poguessin sortir de les tombes i causar danys entre la població.

Un dels casos més rellevants es va documentar durant les excavacions realitzades entre els anys 2005 i 2009 al jaciment de Kilteasheen, situat al comtat irlandès de Roscommon. En aquest cementiri antic, els arqueòlegs varen trobar dos esquelets masculins datats aproximadament al segle VIII que tenien grans pedres introduïdes entre les mandíbules. Els investigadors sostenen la hipòtesi que aquest gest responia a la creença en els anomenats revenants, persones mortes que podien tornar al món dels vius, i que la pedra cercava impedir de manera simbòlica que el difunt pogués parlar o mossegar.

Així mateix, a l’illa de Lazzaretto Nuovo, a Venècia, una excavació de l’any 2006 va trobar el cos d’una dona enterrat en el context de l’epidèmia de pesta que va afectar la ciutat l’any 1576. El seu esquelet conservava un maó dins la boca. Les anàlisis forenses varen confirmar el caràcter ritual de la troballa, motivat probablement per la falta de coneixements sobre la descomposició dels cossos durant les epidèmies, fet que generava interpretacions de caràcter supersticiós.

Aquestes sepultures, qualificades pels especialistes com a enterraments atípics, inclouen també altres pràctiques com la disposició dels cossos de cap per avall o la cobrició amb roques grans. Els arqueòlegs demanen prudència a l’hora d’associar directament aquests troballes amb la figura del vampir, ja que aquests tractaments podien respondre a castigs, circumstàncies particulars de la mort o diferències socials de l’època.

Font: Muy Interesante

Imatge il·lustrativa.