La gastronomia local recupera durant l’hivern una de les elaboracions més emblemàtiques de la nostra cultura culinària. Aquesta temporada, el torró d’ametlla tradicional torna a ser el protagonista indiscutible de les sobretaules, destacant per una elaboració que prioritza els productes naturals de proximitat.

Per iniciar aquesta preparació artesanal, el primer pas consisteix a moldre les ametlles fins a obtenir una farina d’ametlla ben molta. Aquest ingredient esdevé la base fonamental per aconseguir la textura i el sabor característics que defineixen aquest dolç tan arrelat a les nostres llars.

El procediment continua posant una cassola al foc on es barregen dues tasses d’aigua i sucre. És necessari esperar que el sucre es fongui completament abans d’afegir la resta d’ingredients, evitant en tot moment que la barreja arribi a convertir-se en un xarop dens.

Un cop el sucre està totalment dissolt, s’ha d’anar incorporant la farina d’ametlla progressivament. Durant aquesta fase, és imprescindible no deixar de remenar la barreja amb una cullera de fusta per assegurar una integració perfecta dels components, mantenint sempre el foc baix.

En aquest punt de l’elaboració, s’afegeix un toc de canyella per aromatitzar la massa. Aquesta espècia aporta la fragància necessària que distingeix el producte artesanal, reforçant el caràcter tradicional d’una elaboració que ha passat de generació en generació a la cuina.

Quan la textura comença a ser prou dura, s’ha de procedir a abocar tota la pasta obtinguda en una llauna o un motlle allargat. És essencial que el recipient estigui prèviament recobert amb paper de barba per facilitar el desemmotllament i garantir una conservació òptima.

Un cop col·locat al motlle, el torró necessita un temps de repòs per refredar-se completament. Aquest procés de refredament natural permet que els sabors s’assentin i que la peça adquireixi la solidesa necessària per ser guardada i consumida en qualsevol moment.

Els experts recorden que aquest torró també es pot fer utilitzant altres varietats de fruits secs com les avellanes o les nous. Aquesta versatilitat permet mantenir viva la gastronomia de les Illes Balears a través de receptes senzilles que defineixen la nostra identitat culinària.