Un equip d’arqueòlegs marins ha localitzat a 30 metres de fondària, davant la costa de l’illa de Kekova, al sud de Turquia, les restes d’un naufragi d’entre 4.400 i 4.700 anys d’antiguitat. Tot i que l’estructura de fusta de l’embarcació va desaparèixer fa mil·lennis a causa de l’erosió marina, el jaciment conserva un carregament excepcional que podria convertir aquest derelicte en el més antic documentat fins ara a la Mediterrània.
La recerca, dirigida per l’arqueòleg Hakan Öniz, de la Universitat d’Akdeniz i la Mediterranean Archaeology Association, ha permès recuperar més de 30 recipients ceràmics i tres grans àncores de pedra sobre un pendent rocós del fons marí. Els investigadors calculen que es tractava d’un vaixell mercant de devers deu metres d’eslora que feia ruta durant l’edat del bronze antic, en una època en què a Egipte s’alçaven les grans piràmides de Guiza i de la qual amb prou feines es conserven testimonis materials directes de navegació.
L’estudi tipològic de la terrissa, caracteritzada per tenir dues anses i una base plana, va ser clau per descartar que es tractàs de peces d’època clàssica i per situar-les en el tercer mil·lenni abans de la nostra era. Una de les grans sorpreses de la intervenció va sorgir durant l’anàlisi dels recipients realitzada per Karin Sowada, investigadora de la Universitat Macquarie d’Austràlia, en descobrir que alguns atuells encara conservaven a l’interior una substància espessa i brillant. Els científics analitzen ara si aquests residus corresponen a oli d’oliva, vi o resines vegetals, productes d’un gran valor comercial en aquell període.
Les anàlisis de l’argila suggereixen que les peces es varen fabricar en tallers de la vall del Jordà. Quant a la destinació del viatge, els experts manegen rutes cap a Creta o l’antiga Troia. Les peces recuperades reben tractaments de conservació abans de ser exhibides al nou Museu d’Arqueologia Subaquàtica de la Mediterrània, a la ciutat d’Antalya.
Font: Muy Interesante
Imatge il·lustrativa.
